FILL DE L’ENYOR
Fill de l'enyor i hereu de les esperes,
m'arrelo en terra i em pentino al vent,
arbre que sap d'hiverns i primaveres,
ert en la immensa soledat silent.
Vetllo, en la nit de llunes fugisseres,
que es llevi el sol que no coneix ponent,
braços alçats en expectants pregueres
de pluges i rosades de l'Advent.
Fill de l'enyor i de la terra esclava,
l'amor em peix el cor, fet sang i saba
que em xiscla a les entranyes i em fa mal
fent reverdir la revellida soca
que la destral del temps ingrat dessoca,
amb un rebroll novell cada Nadal.
Fill de l'enyor i hereu de les esperes,
m'arrelo en terra i em pentino al vent,
arbre que sap d'hiverns i primaveres,
ert en la immensa soledat silent.
Vetllo, en la nit de llunes fugisseres,
que es llevi el sol que no coneix ponent,
braços alçats en expectants pregueres
de pluges i rosades de l'Advent.
Fill de l'enyor i de la terra esclava,
l'amor em peix el cor, fet sang i saba
que em xiscla a les entranyes i em fa mal
fent reverdir la revellida soca
que la destral del temps ingrat dessoca,
amb un rebroll novell cada Nadal.
Jordi Enjuanes-Mas
1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada