ROSSINYOL EN LA FOSCA
Si véns armat de llum i a les palpentes,
cec entre els cecs, quasi ignorat et cerco
pel foll enyor i l'impossible somni,
amb el teu crit estripa'm les entranyes
obrint de bat a bat totes les portes,
i em canti el vent en l'ànima i persignin
el meu dolor tots els ocells que xisclen
en l'alta nit fins que es desvetlli l'alba.
Però si infant, i entre les palles bolquen
mans maternals la nuesa estantissa
del teu dolor, despullaré les ales
inútils ja dels àngels, i la joia
em serà prou de saber que respires
el mateix fang que jo i que ens empara
el mateix blau del cel buit de misteris,
quan trenca el cant d'un rossinyol la fosca.
Jordi Enjuanes-Mas
1985
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada