ARGILA MUDA
Em fonc, argila muda, en el paisatge
dolç i manyac, tan blanament venust
del meu Pessebre en bell companyonatge
d'aquesta gent de pas sereny i adust.
Amb reverent posat de vassallatge,
pastores i pastors d'aire vetust,
amb humils presentalles d'homenatge
adoren al Portal l'Infant august.
I oferint al Nadó reials joguines
fetes d'or fi, i amb mel de les reïnes,
amb pas ben compassat i aire cortès,
de móns llunyans que la farina empolsa,
vénen els Reis. I, per camins de molsa,
camino jo portant el meu no-res.
Jordi Enjuanes-Mas
1996
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada