TOT ERA I ÉS, PERÒ LA NIT ÉS FOSCA

TOT ERA I ÉS, PERÒ LA NIT ÉS FOSCA

Tot era i és però la nit és fosca
i la sendera es perd de tan humil:
El que era abans, pel corriol s'embosca
on solament l'estel penja d'un fil.

La molsa amoroseix la vida tosca,
bellesa que ens imposa el seu estil,
i la llum va vencent la terra llosca
en un desembre que ara es fes abril.

Poc a poquet la nit es torna clara,
i un xic de pau l'enyor dels camps amara
per si un caliu d'amor fos el que cal.

I tot torna a pleret a fer sa via
pels rodals coneguts de l'establia
ara que torna de bell nou Nadal.

Jordi Enjuanes-Mas

1997