HIMNE DE NADAL

HIMNE DE NADAL




Oh clar Nadal,
oh esquinçada tenebra,
nit feta jorn, llum nascuda al fondal
d'una cova, foscor que es fon com neu i gebre
al sol hivernal.

Oh dolç Nadal,
oh perduda infantesa,
amor que torna a infantar-nos lleial,
vida que neix i creix, i és lliurada i represa
en d'allà del gual.

Oh bla Nadal,
oh manyaga natura
que tornes molsa el dolor de l'asfalt,
jardí ufanós de Déu que, infant, brosta en la dura
fredor d'un portal.

Oh vell Nadal,
goig novell que ens regales,
tot retornant-nos al temps avial
amb el cant dels ocells que ens encela les ales
vers un vol més alt.

Oh bon Nadal,
oh naixor de la vida
que tremolosa va fent via endalt,
gratuïtat d'un Déu que al seu amor ens crida
per treure'ns del mal.

Oh foll Nadal!
Si hem saltat la vedruna
deixant enrere pastura i marjal,
ens retorna, l'infant que se'ns dóna, tot d'una
masia i eral.

Oh bell Nadal,
el de panses i figues
i mel i olives, que és menja frugal;
que en la tendra escalfor enyorada ens abrigues
d'un si maternal.

Oh sant Nadal,
oh inefable misteri!
La verge infanta aquell Déu eternal
que, infant com és, uneix cel i terra en l'imperi
humil d'un coval.


Jordi Enjuanes-Mas

1990