dimecres, 3 de desembre del 2008

SALM DE NADAL



SALM DE NADAL



Ha florit el rebroll de la soca
que havia tallat la destral,
i ens és nat un infant que és la roca
que ens basteix ja per sempre un casal.
Canta, poble, la sort que et pertoca,
que arriba Nadal!

Si ens torbaven orbades tenebres, lloberes
de l'odi i del mal,
no ens fa por ja l'udol de cap llop, i les feres
ens fugen porugues si arriba Nadal.

El camí, a la clara llanterna
d'un cant vesperal,
és del cel, per al cor, la lluerna
que ens obre Nadal.

Cal un cant que, fonent neu i gebre,
ens redoni tendresa; una música cal,
que ens bressoli manyaga al pessebre
quan torna Nadal.

Oh quin dolç bategar! Ai el si de la mare!
Ai dolç clos maternal
on naixíem i on ens torna encara
la nit de Nadal!

Cal que fem, com infants, ballmanetes,
cal que el cor fem infant: que el Nadal
ens retorni els ulls nets, les mans netes,
i, ben nus, entrem tot de puntetes
a dins del portal.

Que el nou dia en revetlla
ens retrobi amb danses i cants
-giravolt de l'anella joiosa que ens lliga les mans
i el cantiri dels àngels ens dugui allà dalt
on ja mai no s'acaba la vetllafeliç del Nadal.



Jordi Enjuanes-Mas



1990