I ADÉS SERÀ L'ALBA

I ADÉS SERÀ L'ALBA



Malgrat la nit, gola de llop
que va engolint les esperances,
ell tornarà, llum de la llum,

i adés serà l'alba.

Malgrat l'engany que, endins del cor,
ens desarrela l'esperança,
ell tornarà, la veritat,

i adés serà l'alba.

Malgrat la pau que ja no és pau,
acorralada rere un arma,
ell tornarà, rei de la pau,

i adés serà l'alba.

Malgrat l'oblit, malgrat el seny
que res no arrisca i res no abasta,
ell tornarà, oh folla fe,

i adés serà l'alba.

Malgrat que tu, malgrat que jo
som infants vells sense recança,
ell tornarà, per sempre infant,

i adés serà l'alba.

Malgrat la mort que espera al fons
de cada vida i cada casa,
ell tornarà ja rediviu

i adés serà l'alba.

Malgrat el gel, malgrat el fred
de desamor que els cors corglaça
ell tornarà, amor d'amors,

i adés serà l'alba.

Malgrat l'esglai, malgrat la por
i el desencís trist de les places,
ell tornarà obrint camí,

i adés serà l'alba.

Malgrat la trista solitud
i la tristesa insolidària,
ell tornarà, amat i amic,

i adés serà l'alba.

Malgrat les neules i els torrons
i els villancets i la xaranga,
ell tornarà, càntic ja nou,

i adés serà l'alba.

Malgrat que en mi, malgrat que en tots
hi ha un vell Nadal podrit a l'ànima,
ell torna sempre, Déu nadó,

i adés serà l'alba.


Jordi Enjuanes-Mas


1987