dimecres, 3 de desembre del 2008

CANÇÓ DE BRESSOL





CANÇÓ DE BRESSOL
PER A LES MARES DE LA PLAZA DE MAYO



Breçats-lo gint, infantonetes,
aquest petit. Zom, zom, zom, zom.
E amorats-lo, donzelletes
Veus que plore? Dom, dom, dom, dom.
(del Còdex d'Albi, s. XV)

No calleu pas, mares amigues,
que la nit trenqui, el vostre crit:
sagna la lluna a les garrigues
i els llops udolen ja l'oblit,
salmeja el gall cobles antigues
i tothom calla el cant no dit.
Dom, dom, dom, dom;
dom, dom, dom, dom.

Hi ha creus al front de les padrines,
i un àngel passa amb ulls orbats,
filant amb negres teranyines
un cant de mort dalt dels terrats:
eixorques són totes les sines
i esgarriats tots els ramats.
Dom, dom, dom, dom;
dom, dom, dom, dom.

L'àngel renega el seu missatge
tot metrallant-lo amb veu de saig,
els vells pastors fan cambalatge
per trenta dòlars sense escaig
i ens venen fel per companatge
del nostre dol, plaça de Maig.
Dom, dom, dom, dom;
dom, dom, dom, dom.

Ja no bleeix la nit cap torxa
i pels ermots del firmament
se'n va l'estrella a la biorxa.
Dementre occien l'innocent,
el rei Herodes fa conxorxa
amb els tres reis de l'orient.
Dom, dom, dom, dom;
dom, dom, dom, dom.

Valls de Ramà! Raquel escorta
la morta mort ja sense un crit,
i Josep tusta cada porta,
aquesta, aquella i l'altra nit.
El vent inútil se n'emporta
la paperassa d'un escrit.
Dom, dom, dom, dom;
dom, dom, dom, dom.

Hi ha campanades a deshora
al vell fossar pels novells brulls.
El fill perdut, Maria plora
ja sense llàgrimes als ulls.
I un foll poeta escriu tothora
un evangeli sense fulls.
Dom, dom, dom, dom;
dom, dom, dom, dom.



Jordi Enjuanes-Mas


1988