TAMBÉ VINDREM, INFANT, PER LES CARENES

TAMBÉ VINDREM, INFANT, PER LES CARENES



També vindrem, infant, per les carenes
d’un somni antic, nou sempre de tan vell,
per erms sense confins, fressats a penes
pel pur instint del cor i de la pell.

Tarsis és lluny, enllà de les arenes
de sahares i platges, blanc niell
on fulgura vestit d’or i d’estrenes
un món injust, palau tornat bordell.

No hi ha camí, sols murs i filferrades
barrant llunes i sols, estels i albades,
enyors i anhels davant del vell portal.

La nit és fosca i és cruel l’onada:
l’infant sols troba en negra mar posada,
que en la mar es negava el seu nadal.



Jordi Enjuanes-Mas


2005