dimecres, 3 de desembre del 2008

CANÇÓ DE BRESSOL AL JARDÍ





CANÇÓ DE BRESSOL AL JARDÍ



Lulí- lulí-lulí-lulai

canta una dona amb la veu dolça
mentre l’albercoquer espolsa
fulles que no tornaran mai.

Lulí- lulí-lulí-lulai

malgrat que el fred el món estesa
encara esclata, roig-encesa,
la flor d’hibiscus sens desmai.

Lulí- lulí-lulí-lulai

arrecerat vora l’eixida
el llessamí canta la vida,
perfum de seda humil i gai.

Lulí- lulí-lulí-lulai

el llimoner vessa llimones
per als ninons i les ninones,
els més bonics vistos jamai.

Lulí- lulí-lulí-lulai

bressat per l’aura d’un poema
el llorer els aires embalzema
rejovenint-me el cor ja jai.

Lulí- lulí-lulí-lulai

al cant manyac que el nin bressola
respon, d’enllà del cel on vola,
la dolça merla amb un bell lai.

Lulí- lulí-lulí-lulai

mentre una dona amb la veu dolça
bressi un infant damunt la molsa
i ablani el món, encara rai!

Lulí- lulí-lulí-lulai



Jordi Enjuanes-Mas


2004