CANÇÓ DE BRESSOL AL JARDÍ
Lulí- lulí-lulí-lulai
canta una dona amb la veu dolça
mentre l’albercoquer espolsa
fulles que no tornaran mai.
Lulí- lulí-lulí-lulai
malgrat que el fred el món estesa
encara esclata, roig-encesa,
la flor d’hibiscus sens desmai.
Lulí- lulí-lulí-lulai
arrecerat vora l’eixida
el llessamí canta la vida,
perfum de seda humil i gai.
Lulí- lulí-lulí-lulai
el llimoner vessa llimones
per als ninons i les ninones,
els més bonics vistos jamai.
Lulí- lulí-lulí-lulai
bressat per l’aura d’un poema
el llorer els aires embalzema
rejovenint-me el cor ja jai.
Lulí- lulí-lulí-lulai
al cant manyac que el nin bressola
respon, d’enllà del cel on vola,
la dolça merla amb un bell lai.
Lulí- lulí-lulí-lulai
mentre una dona amb la veu dolça
bressi un infant damunt la molsa
i ablani el món, encara rai!
Lulí- lulí-lulí-lulai
Jordi Enjuanes-Mas
2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada