JARDÍ D'HIVERN
Poc i renoc, el temps embulla
dies i nits que el temps esfulla
en el silenci on em recloc:
fulla no cau que Déu no vulla
ni aquí ni enlloc.
A un lent tic-tac, l'hivern no frissa
quan, al meu clos, la voladissa
d'ocells s'apleguen a omplir el sac
avellutant de piuladissa
l'aire manyac.
I, amb pas metec, l'hora s'altera
si ve la garsa renouera
vestida amb frac i aire sedec:
l'hivern es torna primavera
d'un esbatec.
I dir no puc si de la usura
o bé del goig, quan de l'altura
sent, refilant amb tant bon lluc,
la dolça merla, el temps s'atura
joiós i astruc.
Sols de l'enyor ric i afaneta,
el temps m'assetja i m'assejeta
d'un cant d'amor de lluny antic:
oh si tornava l'oreneta
dementre escric!
Jordi Enjuanes-Mas
2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada