CANÇÓ DE BRESSOL
Gamines de Bogotà,
crit d'enyor en la nit clara,
dessota un arbre adormits
sense cap Déu que els empari.
Fills de la joia i l'atzar
a l'aixopluc d'una panda,
fills del joc trist de la fam
i la mort que els amoixaina.
Gamines de Bogotà
jugant amb un pot de llauna,
la vida cruel és joc
al cara o creu de la gana.
Cap pont ni portal no acull
al son trist de la mainada:
neix avui amb ells Jesús
sense pare i sense mare.
Jordi Enjuanes-Mas
1989
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada